HORARIS
Mercat del Peix
Mercat Fruita/Verdura
La Tira de Comptar
Ecotira
4:00h. – 8:00h.
Mercaflor
14:30h. – 17:00h.
+34602463702 /+351913645139
La Tira de Comptar és molt més que l’espai en Mercavalència on els xicotets agricultors de l’horta acudixen per a la venda directa dels seus productes frescos i acabats de collir: és un testimoni viu de la nostra Història i tradicions; una institució foral, singular i única en el món, que perviu des del segle XII i que ha sabut actualitzar-se i mantindre la seua vigència al llarg del temps.
Instaurada en els temps de la dominació àrab i oficialitzada en 1238 pel Rei Jaume I, les distintives normatives sobre la Tira de Comptar han garantit l’abastiment de productes frescos en la ciutat i el dret dels agricultors d’assistir al mercat de fruites i hortalisses, i han regulat la seua activitat particular. Històricament, ha conegut diferents ubicacions fins al seu establiment definitiu en les dependències de Mercavalència, a partir de 1981.
Plaça de l’Herba
Instaurada durant la dominació àrab y continuada després de la Reconquesta.
Consolidada com a dret dels agricultors en 1238.
Quin mercat tan gran, què bon orde i distribució de mercaderia! No hi ha horts iguals a aquells que abasteixen esta ciutat!
LLUÍS VIVES, Diàlegs.
La Boatella. Plaça del Mercat.
Per motius d’higiene, la Tira de Comptar es trasllada davant de la Llotja, més enllà de la muralla musulmana que delimitava la Madina de Boatella.
Contornada del convent i església de Sant Agustí.
Per l’inici de les obres de construcció del Mercat Central.
Gran Via de Ferran el Catòlic.
Carrer Conca.
Mercat d’Abastos. Carrer del Bon Ordre.
Amb la construcció d’este complex de 23.800 m2.
Mercavalència. Carretera Font d’En Corts.
Arran del tancament del Mercat d’Abastos, es construïx expressament una nau per a albergar la Tira de Comptar en les nostres dependències.
La denominació “Tira de Comptar” prové de temps de la Taifa de Balansiya: el magistrat que regia el comerç (que rebia el nom de Muhtasib i s’encarregava de controlar els pesos i mesures, la política de preus i l’abastiment de productes) disposava als agricultors en una filera, l’un al costat de l’altre, i la venda es feia comptant les peces que s’oferien. Així, els agricultors solien dir “Me’n vaig a la Tira” quan es dirigien a vendre al mercat. Després de la Reconquesta, el rei Jaume I va arreplegar en els seus Furs i va consolidar tant la institució com la figura del magistrat, encara que es va canviar la seua denominació per la de Mostassà o Mostaçaf. Comptava amb un lloctinent i quatre pescadors a càrrec seu i depenia directament del Consell de la Ciutat de València. La rellevància de la Mostaçafia va ser tal que Pere el Cerimoniós no va dubtar a replicar-la tant a Mallorca com a Barcelona.
En 1707, els Decrets de Nova Planta del rei Felip V van abolir els Furs del Regne de València i van eliminar la Mostaçafia, però no van aconseguir acabar del tot amb ella: el seu prestigi social i transcendència econòmica era de tal calibre que va ser mantinguda de forma consuetudinària pels propis agricultors, perpetuant la Tira de Comptar fins als nostres dies.
Hui, la nau de la Tira de Comptar ocupa una superfície de 6.000 m2 en la qual un total de 1.300 agricultors (entorn de 300 per sessió) comercialitzen els productes que ells mateixos cultiven i cullen, entre 30.000 i 40.000 tones de fruites i hortalisses.
En 1999, amb la intenció de singularitzar els productes de la Tira com “de la màxima qualitat i frescor, ecològics i de proximitat”, es va crear per la SAT Tira de Contar la marca comercial Tira de Comptar… De l’horta, a la seua porta.
La Tira de Comptar és, així, el canal més curt i directe de comercialització de productes hortofructícoles: l’endemà de la seua recol·lecció, les fruites i verdures de l’horta valenciana estan ja disponibles per a la seua compra en els xicotets comerços i mercats municipals de la ciutat.
